CA
41
CONSELL!
La latitud del vostre emplaçament concret el podreu
trobar en un atles, sempre a la vora dreta o esquerra
d’un mapa. També podeu trobar-ne informació a
l’administració de la vostra ciutat, a l’oficina cadastral
o a Internet: p. e., a www.heavens-above.com. Aquí
podeu seleccionar el vostre país a «Anonymous user
> Select»; després es mostraran les dades.
i
5. Alineació polar
Alineeu el telescopi amb l’obertura del tub cap al nord. Per fer-ho,
afluixeu el cargol de pressió (núm. 19). Ara podeu girar el tub del
telescopi i alinear-lo exactament cap al nord. Si cal, feu servir una
brúixola. A continuació, torneu a fixar el cargol de pressió.
Comproveu si el vostre telescopi està configurat com es mostra al
núm. 28. El contrapès (núm. 28, X) apunta al sòl i forma juntament
amb el tub un eix vertical.
En aquesta posició es pot veure a través del visor la regió polar amb
l’Estel Polar. L’Estel Polar és l’objecte més brillant d’aquesta regió.
(Núm. 27)
Aquest s’ha de veure també al centre del camp visual de l’ocular (f =
20 mm). D’aquesta manera s’assoleix l’alineació polar. Aquesta confi-
guració requereix una mica de paciència, però us ajudarà en la cerca
amb coordenades celestes amb un bon posicionament.
En aquesta alineació polar, l’anell graduat (escala) de l’eix de decli-
nació (núm. 29) s’ha de trobar al «9» (= 90°) i l’anell graduat de l’eix
d’ascensió recta (núm. 30), al «0» (= 0 hores). Si és necessari, gireu
acuradament les dues escales als valors corresponents (alineats
amb les fletxes).
Amb aquest ajust podeu utilitzar els anells graduats (escales) per
trobar objectes celestes (vegeu també 3.1. Possibles objectes
d’observació).
6. Cercador
Ara ja teniu el telescopi alineat i configurat d’una manera aproximada.
Per obtenir una posició d’observació còmoda, afluixeu amb cura els
cargols del suport del tub (núm. 9, X) per tal de poder girar el tub del
telescopi. Col·loqueu l’ocular i el telescopi cercador / cercador LED en
una posició des de la qual pugueu observar còmodament.
L’alineació precisa es realitza mitjançant el telescopi cercador. Mireu
pel cercador i procureu que l’Estel Polar (núm. 27) es trobi al centre
del reticle del telescopi cercador (núm. 31). Per poder ajustar amb
precisió, feu servir l’eix (núm. 16, K) de l’eix horari (núm. 16, b) i l’eix
(núm. 16, E) de l’eix de declinació (núm. 16, a).
7. Observació
Després d’haver posicionat l’Estel Polar al telescopi cercador / cerca-
dor LED, podreu veure’l pel telescopi quan mireu per l’ocular.
Si cal, ara podreu alinear l’estel amb més precisió amb l’ajuda dels
eixos flexibles, a més d’ajustar la nitidesa de la imatge amb la rodeta
d’enfocament (núm. 16, B).
A més, podreu incrementar l’augment (distància focal més petita)
canviant d’ocular. Tingueu en compte que l’augment de les estrelles
quasi no es nota.
CONSELL!
Els oculars són sistemes de lents orientats cap a l’ull.
Amb l’ocular es captura la imatge que es genera al
punt focal de l’objectiu, és a dir, que es fa visible i
s’amplia de nou. Es necessiten oculars amb diferents
distàncies focals per poder disposar de diferents
augments. Comenceu cada observació amb un ocular
de poc augment (= distància focal més gran, p. e.:
20 mm).
i
8. Cerca d’estrelles
Al principi és difícil orientar-se al cel estrellat, ja que les estrelles i les
constel·lacions estan en moviment i canvien la seva posició al cel
segons la temporada, la data i l’hora.
L’única excepció és l’Estel del Nord o Polar. A través d’ell passa l’eix
imaginari polar estès de la Terra. Es tracta d’una estrella fixa i és el
punt de partida de tots els mapes d’estrelles. A la il·lustració es veuen
algunes imatges conegudes d’estels i constel·lacions coneguts que
es poden veure durant tot l’any. Tanmateix, l’ordenació dels astres
depèn de la data i l’hora.
Si heu alineat el vostre telescopi en una d’aquestes estrelles, notareu
que després de poc temps ha desaparegut del camp visual del vostre
ocular. Per compensar aquest efecte, accioneu l’eix flexible (núm. 16,
K) de l’eix d’ascensió recta i el telescopi seguirà la trajectòria aparent
d’aquesta estrella.
9. Anells graduats
Les estrelles i altres cossos celestes es localitzen al cel mitjançant
coordenades.
El lloc d’una estrella a l’univers es determina mitjançant l’ascensió
recta i la declinació.
La declinació (núm. 23, C) és la distància d’un astre des de l’equador
celeste (núm. 26, d), i es mesura en graus. Per a les estrelles que es
troben al nord de l’equador celeste, el nombre de graus és positiu.
Si l’estrella es troba al sud de l’equador, el nombre de graus s’indica
amb un signe de resta.
L’ascensió recta (núm. 23, J) és la distància mesurada d’una estrella
a l’equador celeste des de l’equinocci de primavera. L’equinocci de pri-
mavera és el punt de tall de l’equador celeste amb l’òrbita aparent del
sol (també conegut com a «eclíptica») (núm. 26, e). Això succeeix a
la primavera, quan es produeix l’equinocci (a finals de març). El valor
es compta a l’escala horària de 0 a 24 hores, contràriament al gir diari
del cel.
Trobareu més informació als mapes d’estrelles o a llibres especi-
alitzats.
