42
10. Accessoris
El vostre telescopi se subministra de sèrie amb diversos accessoris
(núm. 2). Segons el model poden ser les peces següents:
10.1. Oculars:
Canviant d’ocular es pot determinar l’augment del telescopi.
700 mm
÷ 20 mm
= 35X
700 mm
÷ 12,5 mm
= 56X
700 mm
÷ 4 mm
= 175X
Fórmula per calcular l’augment:
Distància focal (telescopi) ÷ distància focal (ocular) = augment
Exemples:
10.2. Mirall zenital (només refractor):
El mirall zenital (núm. 2, 19) inverteix la imatge (costats intercanviats)
i per això s’utilitza només per observar el cel.
10.3. Lent d’inversió:
Per veure una imatge dreta amb l’orientació correcta es pot fer servir
una lent d'inversió.
Afluixeu el cargol d’estrènyer (núm. 25, X) i retireu tots els accessoris
del connector de l’ocular (núm. 1, 6). Ara inseriu la lent d’inversió (núm.
2, 20) directament al connector de l’ocular i colleu de nou el cargol
d’estrènyer amb la mà. Després, inseriu l’ocular (p. e., f = 20 mm) a
l’obertura de la lent d’inversió i colleu el cargol d’estrènyer (núm. 25, Y).
10.4. Lent Barlow:
Amb una lent Barlow s’aconsegueix un increment addicional de l’aug-
ment, p. e., tres vegades superior.
10.4.1 Muntatge i ús dels telescopis de lents
Si utilitzeu un telescopi de lents, la lent Barlow només es pot col·locar
al mirall zenital (núm. 13a, X). Retireu l’ocular del mirall zenital i subs-
tituïu-lo per la lent Barlow. A continuació, inseriu primer l’ocular amb la
distància focal més gran i colleu el cargol d’estrènyer (núm. 24) amb
la mà per fixar-lo.
10.4.2 Muntatge i ús dels telescopis reflectors
Si feu servir un telescopi reflector, afluixeu el cargol d’estrènyer (núm.
13b, X) al connector de l’ocular i retireu l’ocular del connector de
l’ocular. Ara inseriu la lent Barlow directament al connector de l’ocular
i colleu de nou el cargol d’estrènyer amb la mà. A continuació, inseriu
primer l’ocular amb la distància focal més gran a la lent Barlow i sub-
jecteu-lo amb el cargol d’estrènyer (núm. 24).
11. Desmuntatge
Després d’una observació (que esperem que sigui interessant i satis-
factòria), recomanem desar tot el telescopi en una habitació seca i ben
ventilada. En alguns models de telescopi es pot separar la muntura i
el trípode simplement descargolant-los. En aquest cas es conserven
els ajusts de la muntura. No us oblideu de tornar a posar les cobertes
antipols a l’obertura del tub i al connector de l’ocular. També cal desar
tots els oculars i accessoris òptics en els seus contenidors respectius.
CONSELL!
La lent d’inversió no és idònia per a l’observació
astronòmica. En aquest cas, feu servir només el
mirall zenital i un ocular. Per fer observacions de la
Terra i la naturalesa, podeu utilitzar la lent d’inversió
amb un ocular.
i
NOTES sobre la neteja
Netegeu les lents (oculars i/o objectius) només amb un drap suau i
sense borrissol (p. e., microfibra). No apliqueu massa pressió amb el
drap per evitar esgarrapar les lents.
Per eliminar les restes de brutícia més resistents, humitegeu el drap
amb un líquid de neteja d’ulleres i netegeu les lents aplicant-hi poca
pressió.
Protegiu el dispositiu contra la pols i la humitat! Després de l’ús
(especialment en condicions d’alta humitat de l’aire), deixeu que
passi un temps d’aclimatació a temperatura ambient per tal que
pugui desaparèixer la humitat restant. Col·loqueu les cobertes anti-
pols i deseu l’aparell dins la bossa subministrada.
PART III: Apèndix
1. Possibles objectes d’observació
A continuació hem seleccionat i explicat alguns objectes celestials
molt interessants. A les il·lustracions corresponents que hi ha al final
del manual us ensenyem com veureu els objectes pel telescopi amb
els oculars inclosos en condicions de bona visibilitat.
Lluna (núm. 32)
La lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra.
Diàmetre: 3.476 km / Distància de la Terra: 384.400 km
Després del sol, la lluna és el segon objecte més lluminós del cel.
Atès que la lluna dóna la volta a la Terra un cop al mes, l’angle entre la
Terra, la lluna i el sol canvia constantment. Això s’observa en els cicles
de la lluna. El temps que transcorre entre les dues fases consecutives
de lluna nova és de 29,5 dies (709 hores).
Constel·lació d’ORIÓ / M42 (núm. 33)
Ascensió recta: 05 h 35 m (hores : minuts) / Declinació: -05° 25'
(graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.344 anys llum
Amb una distància d’aproximadament 1.344 anys llum, la nebulosa
d’Orió (M42) és la nebulosa difusa més lluminosa del cel que es pot
veure a simple vista; per això és un objecte valuós per a telescopis de
totes les mides: des dels binoculars més petits fins als observatoris
terrestres més grans i el telescopi espacial Hubble.
La nebulosa consta principalment d’un núvol gegant de pols i gas
d’hidrogen que amb més de 10 graus s’estén sobre més de la meitat de
la constel·lació d’Orió. L’extensió d’aquest núvol enorme és de diversos
centenars d’anys llum.
Constel·lació de la LIRA / M57 (núm. 34)
Ascensió recta: 18 h 53 m (hores : minuts) / Declinació: +33° 02'
(graus : minuts)
Distància de la Terra: 2.412 anys llum
La famosa nebulosa de l’Anell M57 a la constel·lació de la Lira es
considera sovint el prototip d’una nebulosa planetària; és una de les
gemmes del cel d’estiu de l’hemisferi nord. Investigacions recents
han demostrat que és molt probable que es tracti d’un anell (Torus)
de matèria lluminosa brillant que envolta l’estrella central (només
visible amb telescopis més grans), i no una estructura de gas esfèric
o el·lipsoidal. Si s’observés la nebulosa de l’Anell des del pla lateral,
s’assemblaria a la nebulosa de l’Halter M27. Observem aquest objecte
exactament al pol de la nebulosa.
Constel·lació de la Guineueta / M27 (núm. 35)
Ascensió recta: 19 h 59 m (hores : minuts) / Declinació: +22° 43'
(graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.360 anys llum
La nebulosa de l’Halter M27 a la Guineueta va ser la primera nebulosa
planetària mai descoberta. El 12 de juliol de 1764, Charles Messier va
descobrir aquest nou i fascinant tipus d’objectes en aquella època.
Veiem aquest objecte gairebé exactament des del pla equatorial. Si
s’observés la nebulosa de l’Halter des d’un dels seus pols, probable-
ment tindria la forma d'un anell i s’assemblaria a la visió que tenim de
la nebulosa de l’Anell M57. Aquest objecte ja es pot veure bé en con-
dicions meteorològiques raonablement bones i amb un augment petit.
